Eufòria i transgressió. Com el Michel Houllebecq de la publicitat i l'histerisme, Frédéric Beigbeder retrata a la perfecció una professió de risc (mental) molt valorada però a la vegada desconsiderada: la publicitat. On tot val (o valia) per un eslògan que es gravi en el subconscient ("A mi me daban dos") i ens desperti aquelles necessitats més impensables i difícils d'aconseguir.
Quan estàs tip d'haver
de lluitar per superar-te cada dia i haver de demostrar a uns mediocres
professionals que es fan dir els teus caps i decideixes fer el possible perquè
t'acomiadin, és perquè aquest món està perdut. I Beigbeder retrata aquesta
societat malalta com mai a 13'99 euros.
Igual que ho ha fet J.G. Ballard a la suposada ciència ficció d'algunes de les
seves obres.
Una obra mestre que no
deixa de ser contemporània. Un indispensable no només de la literatura (sí
senyors, això també és literatura), sinó per qualsevol que es dediqui o es
vulguis dedicar al món de la comunicació en general. Perquè s'ha de saber quins
riscos es corren: el món continua igual de mediocre que sempre. Cinisme i arrogància
a parts iguals per part d'un autor que sap de què parla: ell mateix va ser
publicista d'una gran multinacional a França abans que l'acomiadessin. Una descripció
on s'emmiralla perfectament l'Octave, el protagonista. "¿Com detectar que
eres infeliz? Tu rostro rebosa vitalidad. Crees que estar moreno te permite
mantenerte joven cuando es todo lo contrario: se reconoce a las viejas momias
por su bronceda permanente".
I com tots el
supervendes, s'ha portat a la gran pantalla. Aquí però, sense pena ni glòria.
Perquè, com al món de la publicitat i als eslògans, algunes obres triomfen i
d'altres no.
Quan costa reprendre la
lectura i et trobes amb meravelles com aquesta, veus que no tot està perdut.
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada