dimarts, 24 de març del 2015

Cròniques d’un tripulant


Com un viatge que ha de durar dos mesos, acaba convertint-se en un viatge de dos anys?
Com  dirien a les pel·lícules o a moltes novel·les de llarga tirada, Crónicas de un tripulante és una història basada en fets reals. I tant reals que el que si explica està escrit pel mateix autor, l’Albert Gironès, un sitgetà apassionat pel mar que un dia, cansat de la rutina laboral i estressant que impera a Barcelona, decideix allunyar-se’n i ajudar a un amic a portar un veler des de la Península Ibèrica a Argentina. 

L’anhel de llibertat i aventures, el porta a embarcar-se en diversos vaixells i a fer parada des de Cap Verd a Austràlia, passant pel Carib, el Canal de Panamà, la Polinèsia Francesa i tantes altres illes del Pacífic. I acaba viatjant durant dos anys, amb parades més o menys llargues a determinats indrets, on coneix gent que d’una manera o altre el marcaran: en Pere, la doctora Carmen, l’Adolphe, la Tania...

Una crònica escrita de primera mà que et permet somiar i, fins i tot, creure en la generositat humana i l’intercanvi de cultures.
Sense ànim de ser una obra literària per excel·lència ni una novel·la d’aventures, Crónicas de un tripulante, que frega l’auto-edició, és una mena d’homenatge al mar i a tots aquells que es deixen endur per les passions. Ideal per els qui tinguin passions nàutiques i viatgeres, il·lustrat amb esbossos del mateix Albert i que inclou enllaços en codi QR a vídeos i fotos fetes pel mateix protagonista de la història, una bona manera de gaudir encara més d’aquest viatge marítim i literari si es llegeix a través d’un smartphone o tauleta com a suport visual.

La manera planera i informal d’escriure potser no el fan un imprescindible a les biblioteques, però si que el fan proper, directe al lector, i un indispensable per créixer mentalment si som dels que, a diferència de l’Albert, no tenim la valentia suficient per embarcar-nos en un viatge i allunyar-nos de la rutina que no ens deixa viure.

Cultura i somnis low cost, amanits amb fotografies que parlen: