‘Paraules a mitges’, i la nit del 23-F

Tots recordem què fèiem l’11 de setembre, quan van caure les Torres Bessones de Nova York, de la mateixa manera que el alemanys recorden la caiguda del mur de Berlín ara que se n’ha commemorat el 25è aniversari o a Espanya es recorda, especialment, què fèiem el fatídic 11 de març quan quatre trens de rodalies de Madrid van patir un atac terrorista. I el mateix passa amb el 23-F, l’intent de cop d’Estat que els més grans s’empenyen en recordar de tant en tant.

I què passa quan no recordes res del què feies aquella nit o, simplement, estaves tant ocupat amb altres assumptes que te’n vas assabentar més tard? Dissimules. O amagues la veritat.

Aquesta és una de les claus de Paraules a mitges, l’última novel·la de la Blanca Busquets que gira en torn al que estaven fent l’Annabel, l’Albert, la Nina i en Joanet la nit en què el tinent Antonio Tejero irrompia al Congrés dels Diputats. El desencadenant de tot és la confessió del pare, just abans de morir, de que va matar un home la mateixa nit de l’intent de Cop d’Estat del 1981.

D’una manera càlida i delicada, l’escriptora, guanyadora del Premi Llibreter 2011 amb La nevada del cucut (ja ressenyada al blog), traça els pensament dels personatges d’una forma molt subtil i innovadora. Paraules a mitges és una novel·la psicològica, a vegades costumista, que et transporta a la vida de poble d’interior, on és essencial conservar les formes, guardar el bon nom de la família i no desviar-te del camí marcat. No és casual, doncs, que l’obra es situï entre Barcelona, un poble de les rodalies de Vic i Ripoll. Banyats per la boira i amb la presència del Ter, que sense que es mencioni, el lector por intuir.

Literatura catalana en estat pur, on l’entorn i els secrets marquen per sempre els protagonistes. Paraules dites a mitges i veritats que es donen per sobreenteses. Segell Blanca Busquets en estat pur.

*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res