Blaen-y-Lyn és una comuna. Habitada per tot tipus de persones i que no passa pel seu millor moment. Els seus membres s’estan desintegrant i els joves que encara hi viuen estan perduts. La Kate comença a estudiar
Coneguda com la Casa de la Marxa arran d’una festa d’aniversari que va acabar descontrolada, és un lloc emblemàtic on cadascú busca la seva existència particular. En Don i la Freya, els pares de la Kate i l’Albert, en van ser els fundadors. I en Don segueix capficat en què la comunitat sigui autosuficient amb els temps que corren.
Es tracta d’una novel·la amb un argument molt original, que transmet la bogeria de Blaen-y-Lyn. Persones poc convencionals amb formes de veure la vida i l’amor diferents al que la resta de mortals estem acostumats.
Joe Dunthorne, l’autor de la novel·la, fa un retrat de l’entorn molt ben aconseguit. Encara que, en alguns moments, l’excés de descripció de situacions rocambolesques està sobredimensionada i és feixuga. Passen moltes coses, sense que en passi cap.
Famós per la seva primera novel·la portada al cinema, Submarino, Dunthorne, periodista, poeta i escriptor gal·lès, s’està consagrant com un dels escriptors britànics de nova fornada més excepcionals i amb un estil molt particular. Però compte, perquè no tots els excessos són bons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada