Obre el nou Museu del Suro a Palafrugell

El nou Museu del Suro de Palafrugell obre portes a partir del 30 de juny. Ubicat a una antiga fàbrica surera modernista de Can Mario, inclou una sala d'exposicions temporals (actualment amb una exposició sobre la fàbrica als anys 1920), un auditori on es faran projeccions, un espai per a tallers de tot tipus i per a tots els públics i l'exposició permanent, on actualment, i de forma temporal, s'hi pot veure una  mostra sobre la pela del suro de Josep Capellà, una exposició que permet resseguir tota la transformació manufacturera i industrial o  l'exposició Literasuro de Prudenci Bertrana.

Des del 1972, es pot dir que Palafrugell ja va començar a mostrar interès en crear un Museu del sector, sobretot arran de la fundació del Museu de Palafrugell, impulsada per l'arqueòleg gironí Miquel Oliva i els investigadors locals Joan Badia i Albert Recasens. A partir del 1986 es fa l'encàrrec del projecte museològic i el 1991 s'inauguren els primers espais d'exposició permanent al mateix carrer Tarongeta. Finalment el projecte ha vist la llum, i el museu pretén arribar a les 30.000 visites anuals. Un equipament cultural més per al Baix Empordà!

‘L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra’, humor i enginy per a tots el públics

Prestat i fins i tot amb més de 10 reserves a determinades biblioteques. Un dels llibres més venuts de ficció en català el passat Sant Jordi de 2012. Premi dels Llibreters suecs. Traduït a més de 33 idiomes i amb milions d’exemplars venuts a tot el món. Encara no sabeu de què parlem? De L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, el debut literari de Jonas Jonasson, periodista suec que un bon dia s’ho ven tot, marxa a Suïssa a buscar tranquil·litat i es posa a escriure el que serà un llibre memorable.

L’Allan Karlsson és el protagonista de la història, un avi que decideix escapar-se per la finestra de la residència on viu, a Malmköping, perquè no vol ser present a la seva festa d’aniversari de 100 anys. Va amb sabatilles, però això no l’impedirà començar un viatge esbojarrat i on s’acabarà creuant amb personatges ben curiosos, entre ells una elefanta o un perillós delinqüent de l’organització Never Again. Mentrestant, la policia anirà buscant pistes per esbrinar on pot ser el vell Allan.

La narració està molt ben estructurada en dos temps. El primer comença el 2005, quan el protagonista s’escapa de la residència, i el segon comença el dia del naixement d’aquest, per contextualitzar al lector. Amb la unió d’aquest dos, l’autor acaba repassant de forma satírica els grans esdeveniments dels s.XX. Ja que l’Allan, de professió dinamiter, al llarg de la seva carrera es creua també amb personatges històrics com Franco, Harry S. Truman, Churchill o Charles de Gaulle, entre altres. I el més important, mai es rendeix davant del poder.

Apte per a tots els públics, és un d’aquells imprescindibles que passen de mà en mà gràcies a les recomanacions.

**

Títol: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Autor: Jonas Jonasson (traducció de Lluís Solanes)

Editorial: La Campana

*Publicat al portal digital La Cultura No Val Res

La mirada de Steve McCurry a Girona

Si parlem d’una de les fotos que han estat portada de la revista National Geographic i que han causat un major impacte en la societat, segur que ens referim a la fotografia de Sharbat Gula, una noia afganesa d’ulls verds i mirada pertorbadora que va ser presa el 1984 per Steve McCurry en un camp de refugiats de Peshwar, al Paquistan.

Aquesta fotografia, que ha donat la volta al món, es pot veure ara a la Casa de la Cultura de la Diputació de Girona fins el 30 de juny, juntament amb 78 fotografies més de l’autor, resultat dels seus reportatges a una gran quantitat de països, com ara Afganistan, el Perú, Japó o Estats Units. I, evidentment, tampoc hi pot faltar la fotografia que va fer McCurry 17 anys després a aquella nena portada del National Geographic i que es va fer famosa arreu del món sense ella saber-ho. A més d’un vídeo on s’explica com un equip de la revista i el fotògraf van trobar la mateixa Sharbat anys més tard.

Nascut a Filadèlfia (EUA) el 1950, la carrera de McCurry com a fotògraf va començar amb la invasió soviètica de l’Afganistan, fotografies amb les quals va guanyar la Robert Capa Gold Medal al millor reportatge a l’estranger. Ha guanyat quatre World Press Photo i reconeguts premis internacionals, els seus treballs es publiquen arreu del món i, a més, és membre de l’agència Magnum des del 1986.

Veure les seves fotografies en gran format, i poder admirar la manera de treballar la llum de McCurry en unes fotografies compromeses amb la societat, fa que l’exposició de Girona sigui imperdible, igual que també ho és el seu web i, en especial, el seu blog.

*Publicat al portal digital La Cultura No Val Res

Racons de l'Empordà: platja de Castell

Al costat de casa hi tinc un del racons que considero més bonics del Baix Empordà: la platja de Castell. Un racó que es manté quasi verge, amb un poblat ibèric, i on durant l'any (exceptuant els mesos d'estiu) pots passejar-hi tranquil·lament.

Però si és així és perquè l'any 1992 un grup de persones es van aplegar en un moviment en defensa del territori anomenat "Salvem Castell", que anava en contra els plans urbanístics presentats per un parell de promotores i l'edificació de la zona. La seva acció era, principalment, requalificar els terrenys com a sòl no urbanitzable. No cal dir que amb els anys, la iniciativa d'aquest grup ha estat tot un referent i un gran encert.

Per això sorprèn veure que en aquest país encara ens pensem que la construcció desenfrenada és la solució a tot (quan més aviat és el contrari) i que s'hagi aprovat un pla urbanístic a la platja de Valdevaqueros, a Tarifa, una zona d'alt valor ecològic catalogada com a reserva de la biosfera de la Unesco, on es vol construir un hotel i 350 habitatges. De moment s'ha constituït un grup anomenat Salvemos Valdevaqueros que, per a difondre la seva tasca, compta amb canal a Facebook i etiqueta a Twitter (#SalvemosValdevaqueros). Ara només queda esperar el desenllaç definitiu de la història que, com en el cas de la platja de Castell, pot durar anys.

Platja de Castell des d'arribada principal

Platja de Castell

Platja de Castell

Platja de Castell des de poblat Ibèric

La Foradada

La Foradada des de poblat ibèric