Veneçuela: 53 morts cada dia

Una amiga de Veneçuela, com tots el joves d'avui en dia, veu el futur molt incert. Tot i que ara viu a Anglaterra, m'explicava que pensa en tornar al seu país perquè allà, amb una carrera, un màster i un parell d'idiomes, pots trobar feina ben remunerada fàcilment. -No com a Espanya, afegia.

Però també em comentava que si no hi torna és precisament perquè té por. Que hi ha molta inseguretat, i que no si troba a gust. Des de que Hugo Chávez està al poder, ara fa 12 anys, es veu que les coses han canviat. I passejar-se pel carrer és estar exposat a què et robin o et segrestin

-I ho diu una noia de classe mitjana. Res de grans fortunes-. Així que està a l'espera del que pugui passar a les eleccions presidencials del proper any (encara que creu que Chávez tornarà a guanyar perquè practica trampes).

Però com que sempre hi ha dues versions (aquí diríem que hi ha la dels organitzadors i la de la Policia Local), no m'ho acabava de creure. Per això, m'ha sorprès una notícia de TV3 on

s'explicava que a Veneçuela hi hagut 19.000 morts o, el que és el mateix, 53 cada dia, la xifra més alta de tot Sud Amèrica i quatre vegades més que a Mèxic, on la violència de la droga fa estralls, segons estudis realitzats per diverses Universitats.

El problema, em comentava aquesta noia, és la impunitat. La majoria d'aquesta violència es deu a delinqüència comuna, ja que el mateix Chávez, en un vídeo, animava a tothom a robar als més rics si passava gana.

L'únic que els queda als veneçolans és pensar que, malauradament, no són els únics que pateixen violència: Hondures encapçala la llista i Brasil amb 35.000 morts l'any, tampoc es queda curt i és el país del món on moren violentament més persones cada dia.

A tot això, ens fa pensar que ja ens podem calçar al nostre país. I que esperem que les desigualtats socials, cada vegada més evidents, no arribin aquest extrem.

Per veure el vídeo del Telenotícies de TV3 feu clic aquí

Bon Nadal!

Bon Nadal i Feliç any nou!

Que sigui un any carregat de salut, feina i felicitat!

50 anys d'Òmnium Cultural

"La historia no és un simple pas del temps, ni és tampoc la suma de les activitats de les societats humanes. Sinó que és la interpretació de tot allò que al llarg dels anys ha creat la convivència. Estudiar el passat ajuda a entendre millor el present i, especialment, tot allò que ha contribuït a formar la identitat dels pobles. Però cal no oblidar mai que la història és un temps obert."

Així comença el reportatge dels 50 anys d'Òmnium Cultural. Un reportatge emès pel programa Sense Ficció de TV3 i que encara es pot veure a la xarxa.

És parla de la funció d'aquesta entitat, però també de quin camí s'ha seguit fins ara i de quin caldrà agafar per ser un país fort culturalment i econòmicament.

Un documental molt interessant per tots aquells que es preocupen per la cultura dels pobles i, en aquest cas, per la catalana.

El poder veure clicant aquí

Sukkwan Island, els paranys d’una illa solitària

Una illa deserta situada a Alaska i dues persones, un pare i un fill. Amb tant pocs elements, David Vann crea una novel·la exquisida on es relaten les tensions entre aquests dos personatges d’una manera que no deixa indiferent a ningú.

Sukkwan Island, la illa, descriu una atmosfera inquietant, freda i solitària. On el pare, en Roy, proposa anar amb el seu fill de 13 anys, en Jim, per descobrir-se a ell mateix i refer la relació 

paterno-filal. Però les coses no surten com s’havia esperat: una illa deserta amaga molts més paranys dels que pot semblar a simple vista i els humans, vulguem o no, estem fets per viure en comunitat.

No és d’estranyar que la historia, tant colpidora, estigui així de ben aconseguida, ja que té més d’un detall autobiogràfic. Al mateix autor l’hi va canviar la vida als 13 anys quan el seu pare, un home depressiu, es va suïcidar dues setmanes després de preguntar al mateix Vann si volia passar una any amb ell en una illa d’Alaska i aquest l’hi respongués que no.

Es tracta d’un d’aquells llibres que val més començar a llegir sense saber-ne gaire cosa. Simplement mostrar-nos oberts de ment, comprensius, i deixar-nos seduir per les sensacions que transmet l’autor paraula rere paraula.

A alguns els pot recordar Hacia rutas salvajes (Into de Wild), llibre de Jon Krakauer que va esdevenir més conegut amb l’adaptació cinematogràfica que en va fer el 2007 Sean Penn com a director (una altra obra mestra).

Sukkwan Island va ser el gran descobriment de finals del 2010, guanyadora del Premi francès Médicis a la millor novel·la estrangera i que va portar més de deu anys de feina a l’autor. Vann, tot i que es va iniciar molt tard en el camp de l’escriptura (passava la quarantena) sembla que l’hi ha trobat el gust a escriure, i recentment ha publicat també Caribou Island.

*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res

Bremen, escapada d'un cap de setmana

La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremenhaven (a uns 60 kilòmetres) l'Estat de Bremen, un dels 16 Estats Federals de la República d'Alemanya. D'uns 500.000 habitants aproximadament, la ciutat disposa d'aeroport molt a prop del centre (a uns 10 minuts en tramvia o bé es pot agafar un taxi, que costa al voltant d'uns 12 euros).

A dues hores de Girona amb Ryanair, és un molt bon destí per passar un cap de setmana i desconectar del món. I si a més coincideix amb el Mercat de Nadal que es fa a la ciutat, encara és molt més recomanable.

Un mes abans de Nadal, les parades nadalanques s'instal·len a les places principals de la ciutat, com la Marktplatz, i atrauen visitants de fora, però sobretot turisme nacional i habitants de la mateixa ciutat que es comencen a preparar per les festes (darrera les finistres ja s'hi poden veure espelmes enceses que anuncien l'advent, una tradició molt alemanya).

Entre aquestes parades n'hi ha de ben curioses: una parada de tir on dispares a ninots de neu, atraccions de fira amb motius nadalencs... Però tampoc hi falten casetes de menjar i beure, especialement per menjar bratwursts (frankfurts), fruita banyada de xocolata i una mena de galetes gegant amb un fil per penjar al coll de varies formes i colors fetes d'una espècie de pa de pessic amb gust d'anís. Per beure, evidentment, no hi pot faltar el vi calent, ja que les temperatures acostumen a ser baixes (tot i que no hi neva).

Però si es viatja a Bremen en altres èpoques de l'any, la ciutat també ofereix moltes atraccions per veure. Famosa pel conte dels germans Grimm "Els músics de Bremen", té una escultura en honor als seu protagonistes, quatre animals (un burro, un gos, un gat i un gall) que és ben curiosa. A la mateixa plaça també hi podem trobar la Rathaus o Ajuntament de la ciutat, un edifici molt bonic que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2004, juntament amb la estàtua de Roland del davant, símbol de la llibertat i independència de la ciutat. A més, a la mateixa Markplatz també hi ha la Catedral, dedicada a Sant Pere, amb dues punxes, una cada costat, que miren cap al cel.

Si no sou de tanta visita cultural, podeu anar a veure la fàbrica de cerveza Beck's, al costat del riu, on podreu fer una visita guiada més degustació de cervesa. O bé, si us va l'esport, podeu visitar el camp del Werder Bremen, conegut equip de futbol de primera divisió, i el barri del seu voltant.

Altres curiositats de Bremen són la dona que en menys d'un minut retalla el teu perfil en un paper per 5 euros (menys d'un minut i sense abans esbossar el contorn, us ho asseguro!) o el mercat medieval de Nadal de la riba del riu, el Schlachte Magic Christmas Market. Sinó, sempre es pot agafar un tren o un bus de la magnífica estació i pedre't per pobles del voltant, com Worpswede, un poble molt pintoresc de cases de pedra i pocs habitants.