dilluns, 10 d’octubre del 2011

La nevada del cucut, un drama rural modern


La Tònia viu a la Carena, un petit poble de l’interior de Catalunya des d’on pot veure la boira que a vegades s’escampa a la zona. Però, realment, no té temps ni de veure-la, perquè està enfeinada portant l’hostal que ara és més seu que del seu marit, patint per els fills que té i pels que hauria d’haver tingut i, sobretot, perquè el temps lliure que li queda se’l passa escrivint la historia de la seva vida. Ja que és de les poques dones que sap llegir i escriure de la seva època i, com que en té l’oportunitat, no la vol deixar escapar, encara que molta gent del seu voltant no entengui aquesta afició que té.


Anys més tard, la Lali també es sent incompresa i intenta 
sobreviure en el seu món, on les coses no tenen cap sentit. I aquests pensaments que té els comparteix amb la Mila, que la majoria de vegades l’aconsella justament el que la Lali voldria sentir.


La Tònia i la Lali són família i de generacions diferents. Les dues comparteixen l’admiració per un mateix quadre que representa la Carena, encara que els altres només hi veuen taques i pintura abstracte.
Elles són les protagonistes de La Nevada del Cucut, la cinquena novel·la de la Blanca Busquets que ha obtingut el Premi Llibreter 2011.
L’autora va explicant paral·lelament la història d’aquestes dues dones i manté en tot moment l’intriga del lector, de manera que la trama queda molt ben lligada des de l’inici fins al final.

Personalment, a vegades, la Tònia m’ha recordat a la Conxa, la protagonista de la novel·la Pedra de Tartera, de Maria Barbal, tot i que sense ser-ne una obra mestra com ho era aquesta última: ja que a l’escriptora sembla que li falti una mica de tècnica i contextualització. Per exemple, ens parla d’una guerra però no ens diu de quina i, si un fa càlculs, veu que no quadren alguns detalls.
De tota manera, les referències a Víctor Català (Caterina Albert) i algunes de les seves obres, com Solitud o Drames Rurals, demostren que l’autora no passa de puntetes per la literatura.

Un llibre molt recomanable pels amants de les novel·les ambientades en la postguerra i en entorns rurals on el pilar principal són les dones que, discretes però fortes, tiraven endavant la família i la casa.


**
Títol: La nevada del cucut
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Rosa dels Vents

*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Barrabum!


Mark Haddon és de sobres conegut per la seva novel·la El curiós incident del gos a mitjanit (2003), guanyadora de diversos premis i molt aclamada pels lectors, que explica les aventures d’un nen de 15 anys amb síndrome d’Asperger.
Per això, si us dirigiu a la biblioteca més propera a buscar lectures, no us deixeu seduir pel que un dia van ser els llibres d’aquest autor anglès.


El seu darrer llibre, Barrabum!, acostuma a estar col·locat a la 
secció de novel·les adultes però, en tot cas, no hauria de ser així. Ja que es tracta d’un llibre més recomanable per a nens de 10-12 anys que no per a persones que van quedar fascinades per les aventures d’en Christopher a la famosa novel·la de Haddon.


Barrabum! però, encara que es publiqués en català per La Magrana el 2010 per primera vegada, havia estat escrit molt abans, el 1992, sota el títol de Gridzbi Spudvetch!. Amb aquest nom més aviat ridícul i impronunciable però, no deuria tenir gaires ventes, així que l’autor, impulsat pels seus editors, el va actualitzar i l’hi va canviar el títol.

El llibre explica les aventures d’en Jim i en Charlie, dos amics que un dia posen un walkie-talkie a l’aula de professors de l’escola per esbrinar si és cert el que la germana d’en Jim li va explicar: que el volen fer fora del col·legi. Però enlloc de descobrir si és cert o no el que els hi ha explicat la germana, descobreixen una conversa misteriosa i inintel·ligible entre dos professors. A partir d’aquí, els dos amics intentaran descobrir què és el que diuen i per saber-ho s’embrancaran en un seguit d’aventures.

Tot i que les aventures enganxen i el lector voldrà saber com acaben, l’escriptor anglès no acaba de resoldre gaire efectivament el misteri, i el final moltes vegades pot resultar decebedor. Per això el més recomanable és començar el llibre sense gaires expectatives o bé deixar-lo directament pels més petits de la casa, on podran començar a aprendre el valor de l’amistat.


**
Títol: Barrabum!
Autor: Mark Haddon (traducció d'Anna Mauri i Batlle)
Editorial: La Magrana

*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res

dijous, 6 d’octubre del 2011

Stay Hungry, stay foolish


Fa anys un amic em va fer descobrir aquest vídeo: Steve Jobs, aleshores President d'Apple, fa un discurs de graduació el 2005 als estudiants de la Universitat de Stanford que esdevé tota una lliçó de vida.

Avui és un dia ideal per recordar-l'ho!