dissabte, 30 de gener del 2010

The Time Traveler's Wife



Novel·la romàntica i alhora novel·la de ciència ficció. La primera obra d’Audrey Niffenegger, The Time Traveler’s Wife (La mujer del viajero en el tiempo, de la qual no hi ha traducció en català) engloba aquests i altres gèneres literaris.


The Time Traveler’s Wife, publicada en anglès el 2003, explica la història d’un home, el bibliotecari Henry DeTamble, que pateix un desordre genètic que el fa viatjar en el temps de manera impredictible. Aquest comença a viatjar a la infància de la Clare, la que és i serà la seva dona, i li diu que en el futur es casaran. Això fa que els dos visquin una història d’amor diferent, i de la qual la Clare s’haurà d’acostumar a les absències del seu marit.

Tot i les dificultats inicials que va tenir Niffenegger per publicar la novel·la, un cop superat el primer esglaó, el llibre es va convertir en un best-seller.

L’argument de la història és molt original i, només per això, ja val la pena llegir-la. No obstant, a vegades l’autora fa algunes incongruències temporals.
Abans de la publicació de la novel·la, la productora que pertanyia a la Jennifer Aniston i a Brad Pitt en va adquirir el drets. El 2007 es va començar a rodar. Finalment, l’agost passat, es va estrenar la pel·lícula als Estat Units amb no gaire bona crítica dels experts, que la titllen de massa melodramàtica. En espanyol la pel·lícula s’ha traduït per a Te amaré por siempre i tot i que s’havia dit que a Espanya s’estranaria a final d’aquest mes de gener de 2009, tot fa pensar que la pel·lícula sortirà directament en DVD.

Aquí el tràiler:


diumenge, 10 de gener del 2010

Optimisme a la xarxa



En temps de crisi sempre va bé que algú et recordi que no tot va malament. I això és el que ha fet aquest diumenge un petit apartat de tendències del Magazine de La Vanguardia. Sota el títol "Optimismo anticrisis" la Lina Aguirre, qui normalment firma aquesta petita 
secció, ha recollit un seguit de pàgines web que donen bones notícies i insipiren una actitud positiva.

Entre aquestes si pot trobar Optimist world (amb notícies curioses), Good News Network o La Gaseta de les Bones notícies.

La majoria de pàgines que es recomanen a l'article però són escrites en anglès. És que són els angloparlants els més optimistes? O és que els altres estem molt pitjor? Deixo la proposta a l'aire, ja que m'agradaria imaginar-me un diari fet de notícies bones, curioses i que insiten a l'optimisme fet en castellà (pensant que és un dels idiomes majoritaris i que tindria més sortida). Però, per descomptat, encara estaria molt millor un diari amb aquestes característiques fet en català (així a més del seny i a la rauxa, als catalans ens caracteritzaria el bon humor més enllà de que som persones "bordes", com diuen alguns). Deixo, doncs, la proposta a l'aire per si algun grup editorial (normalment els qui tenen els diners i els mitjans) s'anima a posar-ho en pràctica.
Mentresants a pensar que en temps de crisi no tot són males notícies!