Impost de Successions a Catalunya

A Catalunya es paga un Impost de Successions fins a 100 vegades més elevat que en altres Comunitats Autònomes d'Espanya. Per això, des de la pàgina web www.nosuccesions.org han engegat una campanya publicitària perquè la gent conegui aquest impost i la repercussió que té. A partir d'aquest dilluns, la campanya engega amb tot el seu potencial. A Barcelona i a Lleida alguns autobusos mostraran la seva publicitat.

El "bon màrqueting" de Freixenet

Com molt bé expliquen avui els mitjans de comunicació, l'empresa Freixenet ha decidit que aquest any passarà el mateix anunci de les bombelles Freixenet de l'any passat (on hi sortien les nedadores capitanejades per la Gemma Mengual) "degut a la crisi". M'agradaria creure que a Freixenet també els efecta molt la crisi, però tot em fa pensar que aquesta es tracta d'una estratègia més de màrqueting. D'aquesta manera, la majoria de mitjans de comunicació (fins i tot aquest blog) parlen de la marca de manera gratuïta. A més a més, alguna ànima caritativa decidirà comprar Freixenet enlloc d'una altre marca per "ajudra-los a superar la crisi". La llàstima és que en moments així, empreses grans com aquesta hauríen de dinamitzar el comerç, la publicitat i molts altres sectors perquè n'hi ha que possiblement pateixen la crisi molt i molt més que aquesta empresa de caves...

Esloúltimo, una nova forma comercial

Pagar cinc euros cada sis mesos i poder emportar-te a casa cinc productes diferents cada quinze dies, com si es tractés d'una tarifa plana. Aquesta és la idea de la botiga Esloúltimo, que ha obert les portes recentment a Barcelona (i que aviat també ho farà a Madrid). La iniciativa prové del Japó i beneficia tant a empresaris com a consumidors. L'avantatge per als compradors és més que evident, ja que si pot trobar productes electrònics, de bellesa o alimentaris entre altres a un mòdic preu. Les empreses productores en canvi, podran exposar el seu producte i saber si funciona al mercat sense gaires costos afegits. Es tracta doncs d'una molt bona iniciativa comecial on l'únic requisit és que els consumidors no podran repetir producte.

Timer: amor amb garanties

Una espècie de braçalet d’última generació implantat al canell assenyala la data exacte (en dies, hores, minuts i segons) en què coneixerem la nostra parella ideal. Aquest és l’argument de Timer, una pel·lícula que es va estrenar aquest dimarts a la 42ena edició del Fes

tival de Cinema Fantàstic de Sitges. Més que de cinema fantàstic es tracta d’una comèdia “alternativa”, per això aquells que sense ser gaire amants del terror i del fantàstic anaven al Festival de Sitges i es trobaven amb una pel·lícula d’aquestes característiques se’ls feia la boca aigua.

Jac Schaeffer, la directora de Timer, ha col·laborat en diversos llibres d’humor, per això a la pel·lícula se n’hi poden trobar petites dosis. No obstant, les primeres incursions de Scheffer al cinema van estar amb el curtmetratge Ava Elderberry (2003) i amb el documental Foster Stories (2003).

En quant al repartiment, Emma Cauldfield és l’actriu principal, que interpreta a Oona, una dona angoixada perquè el seu Timer (l’aparell el qual parlàvem) està en blanc. Per tant, fins que la seva mitja taronja no se l’implanti, no sabrà el temps que queda per coneixer-la. Tot i que l’argument pot semblar enrevessat, la història es resol fantàsticament bé. Així, si al final arriba als cinemes catalans de cara a la primavera que ve, no dubteu en anar-la a veure i en reflexionar si val la pena o no tenir garanties en tot, fins i tot en l'amor.