dilluns, 25 de maig de 2015

Ara


“Els pensaments són, realment, com els núvols. Són allà però no els pots agafar. Quan sóc conscient ja han passat. Ara. Ara. L’ara és un mestre de l’escapisme. Quan ho dic sempre és massa tard. Què vol dir, doncs, que viure en l’aquí i l’ara em farà feliç? Ser feliç és un quimera, si no és possible viure en l’ara? Ara sóc feliç. I en el moment que ho dic s’esmuny. La felicitat desfila davant meu com si fos un núvol."


Coses que no poderm evitar, de Verónica Sánchez Orpella

dimarts, 19 de maig de 2015

‘Coses que no podrem evitar’


La felicitat només és real quan és compartida”. I decideixes compartir-la amb un llibre. A falta de poder viatjar a Alaska, com fa l’Alex Supertramp de Into The Wild (Hacia rutas Salvajes), o com pretén fer-ho l’Ocellet (Té nom el protagonista de la història? – pensarà el lector després de llegir Coses que no podrem evitar).”

Començar un llibre pensant que serà una novel·la adolescent i descobrir que: o bé encara ets
adolescent, o que res va dirigit al que creus que va dirigit. Coses que no podrem evitar és un bon llibre per pensar. Potser “feixuc” al principi, però que llegit amb dosis de paciència, assegut al balcó i amb l’horitzó al davant és apte per a tothom. Parla de Rússia, Mongòlia, Tibet i el Nepal. I de com un viatge pot canviar la ment, però només si hi estem disposats. Perquè el que et passa, i com insinua l’autora al llibre, Verónica Sánchez Orpella, només depèn de tu. I l’èxit rau en saber desprendre’ns dels demés i del que ens envolta creant només un lligam emocional amb nosaltres mateixos.

Premi Carlemany 2014 narra com un adolescent de Barcelona deixa la rutina per endinsar-se en un viatge meravellós amb el seu pare, un desconegut, com ell mateix. I de com, a vegades, només ens fa vibrar el que deixem enrere.

Interessantíssim per joves, recomanat per adults. Amb bagatge de lectures i de pel·lícules dins el mateix llibre i acompanyat per una banda sonora accessible a través de Spotify (Coses que no podrem evitar). L’autora sap de què parla: viatges, llibres, música i pel·lícules. En falten d’aquestes.


El primer acords de “Society” d’Eddie Vedder, banda sonora de Into de Wild, posen fi al llibre, i també a la ressenya.

divendres, 8 de maig de 2015

‘L’estimava’ (i sobren les paraules)

Un matí en Pierre s’emporta a la seva jove, la Chloé, i les seves nétes al camp, després que el seu fill hagi abandonat la llar familiar. Aïllats del món quotidià, la Chloé trobarà el consol en el seu sogre, un home aparentment esquerp que s’obre de sobte i confia els seus secrets més amagats a qui ha format part de la vida del seu fill incondicionalment.

L’estimava és una obra 100% Anna Gavaldà. Delicada, ben escrita, tendre... amb sentiments a flor de pell i personatges melancòlics. Com en un diàleg, no hi passen fets i accions com podrien passar en una estructura narrativa més tradicional. Però hi passen moltes coses, més de les que un pot imaginar, i moltes descrites entre línies.

Es pot llegir d’una tirada, ideal per una tarda, i fa pensar molt, moltíssim. Especialment sobre la vida, l’amor i la felicitat. I sobre viure el moment i l’instant precís. Tot allò que es pot resumir amb una dita: “no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”.


A L'estimava l’Anna Gavalda traça, pàgina rere pàgina, el camí de la Chloé, una dona ferida que busca la manera de refer la seva vida. Un llibre 100% Gavalda i 100% recomanable.

dimarts, 28 d’abril de 2015

‘El Jersei’ i secrets de família


Una àvia observa la seva família des d’un lloc privilegiat: mentre teixeix un jersei per la néta, sense poder parlar a causa d’un ictus i quan tothom la creu mig sorda.


D’aquesta manera, la Dolors explica els secrets d’una família que pot ser qualsevol i que a través de la mirada de l’experiència que només una àvia pot tenir esdevé extraordinària. La mateixa àvia, veient els fets, no sap si riure o plorar. I tot li recorda que també la seva vida no ha estat com la dels altres.

La Blanca Busquets, desgrana en El Jersei, una de les seves primeres novel·les, la vida de cada membre d’una família catalana. I la dissecciona com ella sap fer: involucrant al lector i anant-li descobrint, a poc a poc, fets essencials que fan avançar la història.


Amb un llenguatge planer però ben escrit, El Jersei és de lectura essencial pels qui han llegit llibres posteriors de la Blanca Busquets (Paraules a mitges, La nevada del cucut) per veure la seva evolució com a escriptora.

dimarts, 24 de març de 2015

Cròniques d’un tripulant


Com un viatge que ha de durar dos mesos, acaba convertint-se en un viatge de dos anys?
Com  dirien a les pel·lícules o a moltes novel·les de llarga tirada, Crónicas de un tripulante és una història basada en fets reals. I tant reals que el que si explica està escrit pel mateix autor, l’Albert Gironès, un sitgetà apassionat pel mar que un dia, cansat de la rutina laboral i estressant que impera a Barcelona, decideix allunyar-se’n i ajudar a un amic a portar un veler des de la Península Ibèrica a Argentina. 

L’anhel de llibertat i aventures, el porta a embarcar-se en diversos vaixells i a fer parada des de Cap Verd a Austràlia, passant pel Carib, el Canal de Panamà, la Polinèsia Francesa i tantes altres illes del Pacífic. I acaba viatjant durant dos anys, amb parades més o menys llargues a determinats indrets, on coneix gent que d’una manera o altre el marcaran: en Pere, la doctora Carmen, l’Adolphe, la Tania...

Una crònica escrita de primera mà que et permet somiar i, fins i tot, creure en la generositat humana i l’intercanvi de cultures.
Sense ànim de ser una obra literària per excel·lència ni una novel·la d’aventures, Crónicas de un tripulante, que frega l’auto-edició, és una mena d’homenatge al mar i a tots aquells que es deixen endur per les passions. Ideal per els qui tinguin passions nàutiques i viatgeres, il·lustrat amb esbossos del mateix Albert i que inclou enllaços en codi QR a vídeos i fotos fetes pel mateix protagonista de la història, una bona manera de gaudir encara més d’aquest viatge marítim i literari si es llegeix a través d’un smartphone o tauleta com a suport visual.

La manera planera i informal d’escriure potser no el fan un imprescindible a les biblioteques, però si que el fan proper, directe al lector, i un indispensable per créixer mentalment si som dels que, a diferència de l’Albert, no tenim la valentia suficient per embarcar-nos en un viatge i allunyar-nos de la rutina que no ens deixa viure.

Cultura i somnis low cost, amanits amb fotografies que parlen: