dijous, 4 de juny de 2015

‘Les veus del desert’, una travessa emocional pel desert d’Austràlia


Una autèntica aventura emocional”. Així és com defineixen alguns la història de la Marlo Morgan a Les veus del desert, un llibre que explica l’experiència de l’autora en una travessa pel desert australià acompanyada d’una tribu aborigen. 

Un viatge que esdevé una travessa emocional i un missatge d’alerta cap a la societat occidental que, en paraules dels aborígens australians (al llibre els anomenats la Tribu dels Autèntics) està destinada a reconciliar-se amb la terra si no vol desaparèixer o patir les conseqüències devastadores del que estem fent al planeta.

Morgan no deixa indiferent al lector i fa reflexions interessants, com la visió de la medicina i la curació amb la visualització d’imatges positives, el rictus de la mort i de tornar a la terra allò que li pertany o l’alimentació i les celebracions i de com n’arribem a ser de superflus els humans occidentals.

Però, què té de veritat i què té de mentida aquesta història? Per alguns és una història ben real, per d’altres (jo inclosa) és una històrica inspirada en la realitat, que recorda l’esperit newage i yankee. Els mateixos aborígens australians s’hi van oposar fins al punt de paralitzar el rodatge d’una pel·lícula que reproduïa el llibre, els drets del quals havien estat venuts a United Artists. Al·legaven que el missatge final que donava el llibre no reproduïa la realitat. I es diu que, fins i tot més tard, la mateixa Marlo Morgan va admetre que la novel·la era un treball de ficció (tot i que després en va publicar una continuació -The Last Farewell-, que segon ella va ser escrita a petició dels seus amics australians).


Sigui com sigui, no hi ha proves del viatge que explica al llibre ni de les, segons ella, “peticions dels aborígens australians”. Però, ep!, no per això deixa de donar missatges per reflexionar. El millor es que cadascú llegeixi el llibre (Mutant Message Down Under en versió original) i jutgi. El que si està clar és que el llibre va ser un súper vendes (sobretot a Estats Units, d’on és l’autora) i es van vendre els drets a Harper Collins Publishers per 1,7 milions de dòlars, el que possiblement hagi pogut assegurar una bona jubilació a l’escriptora...

*Publicat al portal La Cultura No Val Res

dilluns, 25 de maig de 2015

Ara


“Els pensaments són, realment, com els núvols. Són allà però no els pots agafar. Quan sóc conscient ja han passat. Ara. Ara. L’ara és un mestre de l’escapisme. Quan ho dic sempre és massa tard. Què vol dir, doncs, que viure en l’aquí i l’ara em farà feliç? Ser feliç és un quimera, si no és possible viure en l’ara? Ara sóc feliç. I en el moment que ho dic s’esmuny. La felicitat desfila davant meu com si fos un núvol."


Coses que no poderm evitar, de Verónica Sánchez Orpella

dimarts, 19 de maig de 2015

‘Coses que no podrem evitar’


La felicitat només és real quan és compartida”. I decideixes compartir-la amb un llibre. A falta de poder viatjar a Alaska, com fa l’Alex Supertramp de Into The Wild (Hacia rutas Salvajes), o com pretén fer-ho l’Ocellet (Té nom el protagonista de la història? – pensarà el lector després de llegir Coses que no podrem evitar).”

Començar un llibre pensant que serà una novel·la adolescent i descobrir que: o bé encara ets
adolescent, o que res va dirigit al que creus que va dirigit. Coses que no podrem evitar és un bon llibre per pensar. Potser “feixuc” al principi, però que llegit amb dosis de paciència, assegut al balcó i amb l’horitzó al davant és apte per a tothom. Parla de Rússia, Mongòlia, Tibet i el Nepal. I de com un viatge pot canviar la ment, però només si hi estem disposats. Perquè el que et passa, i com insinua l’autora al llibre, Verónica Sánchez Orpella, només depèn de tu. I l’èxit rau en saber desprendre’ns dels demés i del que ens envolta creant només un lligam emocional amb nosaltres mateixos.

Premi Carlemany 2014 narra com un adolescent de Barcelona deixa la rutina per endinsar-se en un viatge meravellós amb el seu pare, un desconegut, com ell mateix. I de com, a vegades, només ens fa vibrar el que deixem enrere.

Interessantíssim per joves, recomanat per adults. Amb bagatge de lectures i de pel·lícules dins el mateix llibre i acompanyat per una banda sonora accessible a través de Spotify (Coses que no podrem evitar). L’autora sap de què parla: viatges, llibres, música i pel·lícules. En falten d’aquestes.


El primer acords de “Society” d’Eddie Vedder, banda sonora de Into de Wild, posen fi al llibre, i també a la ressenya.

divendres, 8 de maig de 2015

‘L’estimava’ (i sobren les paraules)

Un matí en Pierre s’emporta a la seva jove, la Chloé, i les seves nétes al camp, després que el seu fill hagi abandonat la llar familiar. Aïllats del món quotidià, la Chloé trobarà el consol en el seu sogre, un home aparentment esquerp que s’obre de sobte i confia els seus secrets més amagats a qui ha format part de la vida del seu fill incondicionalment.

L’estimava és una obra 100% Anna Gavaldà. Delicada, ben escrita, tendre... amb sentiments a flor de pell i personatges melancòlics. Com en un diàleg, no hi passen fets i accions com podrien passar en una estructura narrativa més tradicional. Però hi passen moltes coses, més de les que un pot imaginar, i moltes descrites entre línies.

Es pot llegir d’una tirada, ideal per una tarda, i fa pensar molt, moltíssim. Especialment sobre la vida, l’amor i la felicitat. I sobre viure el moment i l’instant precís. Tot allò que es pot resumir amb una dita: “no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”.


A L'estimava l’Anna Gavalda traça, pàgina rere pàgina, el camí de la Chloé, una dona ferida que busca la manera de refer la seva vida. Un llibre 100% Gavalda i 100% recomanable.

dimarts, 28 d’abril de 2015

‘El Jersei’ i secrets de família


Una àvia observa la seva família des d’un lloc privilegiat: mentre teixeix un jersei per la néta, sense poder parlar a causa d’un ictus i quan tothom la creu mig sorda.


D’aquesta manera, la Dolors explica els secrets d’una família que pot ser qualsevol i que a través de la mirada de l’experiència que només una àvia pot tenir esdevé extraordinària. La mateixa àvia, veient els fets, no sap si riure o plorar. I tot li recorda que també la seva vida no ha estat com la dels altres.

La Blanca Busquets, desgrana en El Jersei, una de les seves primeres novel·les, la vida de cada membre d’una família catalana. I la dissecciona com ella sap fer: involucrant al lector i anant-li descobrint, a poc a poc, fets essencials que fan avançar la història.


Amb un llenguatge planer però ben escrit, El Jersei és de lectura essencial pels qui han llegit llibres posteriors de la Blanca Busquets (Paraules a mitges, La nevada del cucut) per veure la seva evolució com a escriptora.