diumenge, 26 octubre de 2014

Octubre

Amb el canvi d'hora arriba la tardor. Les tardes tristes de diumenge i els poemes.


La lentitud s'amaga darrera les muntanyes,
poc a poc va fent miques el dia,
sense pressa.
I els color canvien.
Tot és roig, marró, carbassa.
Una lleu tramuntana i ens posem els guants,
com els estornells, que han fugit a arrecerar-se.
Ja no queden gavines,
ni grocs, ni blaus, ni sol que escalfa.

S'han amagat les formigues i han sortit els mussols.

dijous, 16 octubre de 2014

Un viatge ‘Hacia el sol de medianoche’

-¿Tú sabes lo que es el coraje?
-Hacer todas esas cosas que no quieres hacer porque te dan un miedo que te cagas. Seguramente porque son peligrosas que te cagas.
[...]
- No. El coraje no tiene nada que ver con lo que haces. El coraje consiste en ser fiel a tu corazón. Coraje viene de 'coeur'. 'Coeur' significa corazón.
[...]
- Coraje significa ser fiel a uno mismo de todo corazón. Contar la propia historia con el corazón.

I coratge és el que té la Catrina Davies a l'hora d'agafar una vella furgoneta groga i recórrer Europa, només amb el seu violoncel, per poder veure el sol de mitjanit a l'altre extrem del continent, a Nordkapp, Noruega. 

Arran de la mort d'un amic i un trencament amorós, la Catrina decideix fugir de la seva Cornualles natal i complir un somni. Veure fins on és capaç i assaborir la llibertat. Una llibertat que ha de mantenir fent de músic als carrers de les diferents ciutats que visita, on viurà experiències inversemblants i coneixerà gent de tot tipus, però que sobretot li faran (i també al lector) tornar a creure en la bondat humana.

Basada en una història real i escrita per la mateixa protagonista, Hacia el sol de Medianoche (The Ribbons are for Fearlesness en el seu títol original) és una d’aquelles històries de superació emocional que de tant en tant venen de gust llegir. Imprescindible per aquells que han somiat en deixar de banda la rutina i la zona de confort per anar a veure món i descobrir experiències. És, sobretot, una al·legoria al Carpe Diem.

Un èxit al Regne Unit que a Espanya ha arribat aquest octubre de les mans d’Ediciones Urano en castellà i, tot apunta, que també es traduirà en altres llengües. Una història que possiblement es porti a la pantalla per algun productor independent i captivi als amants de Hacia rutes salvajes (Into the Wild) o En la carretera (On the road).

Un viatge de més d’onze mil quilòmetres que es pot llegir acompanyat de la banda sonora que la mateixa Catrina, autora i protagonista de la història, ha compost especialment per seduir al lector. I ho aconsegueix. Tot es tracta de deixar-se portar i, sobretot, somiar desperts.


Des d’aquest enllaç podreu escoltar les cançons: http://catrinadavies.co.uk/ribbonsep/

diumenge, 28 setembre de 2014

Records d'estiu


"Quan santa Llúcia gloriosa es tragué els ulls perquè els homes no pequessin més a causa seva, Nostre Senyor va voler que la gent recordés per sempre aquest sacrifici i va sembrar, dins del mar, milions d'ulls màgics. Per això aquest ullets guarien el mal d'ulls, i les noies d'abans en tenien sempre algun a dins d'un mocador de seda perquè les preservés de les males mirades. Quan, de retorn del ball o d'una festa, la noia, ans de dormir, sentia que l'esguard d'un xicot li furgava massa endins de les entranyes i tenia por de trobar-se indefensa al seu davant, es recloïa dins la cambra, desfeia el mocador, es mirava una estona els ullets i quedava alliberada. L'endemà, el xicot no s'explicava que les seves llambregades, que havia cregut tan penetrants, haguessin resultat inútils i que la noia pogués mostrar-se indiferent."
[...]
"La prova que allò eren ulls de sirena i no una altra cosa és que encara, molt sovint, se'ls trobava aparellats. Quan n'arreplegueu un, si busqueu bé podeu trobar l'altre a la vora; el temps i el mar no han aconseguit d'esbarriar totes les parelles."

La llegenda del ulls de sirena de J. Palau i Fabre a Contes despullats.


I segons la wikipedia: Un ull de Santa Llúcia o de Sirena (entre altres noms) és l'opercle (literalment petita tapadora) d'una espècie de cargol de mar anomenada baldufa rugosa. Quan mor el cargol, la cargolina va per una banda i l'opercle per un altre.
Els ulls de Santa Llúcia tenen forma d'un disc pla el·líptic i dues cares: una amb una mica de relleu irregular, que recorda una guixa, de color marronós, marró-taronja o "gos com fuig", i l'altra polida i llisa, generalmnet blanca o blanquinosa, on es veu el dibuix d'un espiral de cargol que a alguns els recorda un ull màgic. És per això que se'ls coneix popularment com a ulls de Santa Llúcia (Llúcia de Siracusa). Són un recurs per a joiers com a pedra preciosa orgànica barata en anells, braçalets, amulets, etc.


I per mi: són records d'estiu, del meu Empordà amb la platja de Castell i Cala Estreta, i d'infantesa. Una infantesa que no vull deixar marxar. Perquè, què hi ha més bonic que conservar alguna cosa d'aquells nens que vam ser?

divendres, 29 agost de 2014

Les matemàtiques fetes literatura

Publicada el 2003, La fórmula més estimada pel professor de Yoko Ogawa va ser un fenomen social al Japó. Milers d’exemplars venuts, una pel·lícula, un còmic i un CD. En llengua catalana editoral Funambulista l’ha publicada enguany en una edició gràfica excel·lent.


L’obra narra, molt delicadament, la història d’una mare soltera que entra a treballar com a assistenta a casa d’un antic professor de matemàtiques que va perdre la memòria en un accident de cotxe el 1975 i només li dura vuitanta minuts. A través de la història percebem l’afecte i l’amistat que es transmeten entre els personatges. El professor s’encapritxa del fill de deu anys de l’assistenta, a qui anomena Root (arrel quadrada en anglès), i li anirà encomanant la seva passió vers els nombres i les matemàtiques, a més de compartir la seva gran afició pel beisbol (esport el qual els japonesos en són molt aficionats).


De prosa senzilla, és una novel·la ideal pels qui estimen les matemàtiques, així com la delicadesa i saber fer dels japonesos i tot allò relacionat amb el país asiàtic. Però té una pega: la traducció al català. Així que aquells filòlegs empedreïts i que, com jo, valoreu la llengua catalana absteniu-vos i potser decanteu-vos pel castellà.

*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res

dimecres, 6 agost de 2014

‘La filla del curandero’ un altre clàssic d’Amy Tan que uneix tradició i modernitat

Dues generacions unides pels records i les dualitats. La Ruth és una escriptora que fa de negre. Escriu llibres, principalment assajos i d’autoajuda, que més tard firmaran altres. Casada amb un company de ioga
separat i amb dues filles, esdevé el prototip de xinesa-americanitzada que ens imaginem: viu al país capitalista per antonomàsia i està en busca d’allò zen i autèntic. La seva mare, xinesa de naixement i resident americana per obligació, lluita contra un Alzheimer incipient i deixa escrites les seves memòries, que més tard trobarà la Ruth.

És, precisament, la plasmació d’aquestes memòries el més interessant de La filla del curandero. En elles, la vella LuLing escriu sobre la seva infància i joventut en una aldea xinesa. Amb l’acurada descripció dels llocs i les reminiscències al passat i a les tradicions de Xina, ningú diria que l’escriptora, l’Amy Tan, és una escriptora estatunidenca, filla d’immigrants xinesos nascuda el 1952, i no una pròpia protagonista d’aquella època nascuda a principi del segle XX.

El llibre es divideix clarament en dues parts: l’actual vida de la Ruth (el més fluixet) i les memòries de la LuLing, la seva mare, on la ‘Tita Querida’, qui va cuidar de la LuLing en la infància, esdevé un del principals personatges. Com a totes les memòries familiars, s’hi amaguen secrets i rancors que serviran a la Ruth per entendre perquè la seva mare és com és i es comporta com ho fa. Amb aquestes memòries queda més eloqüent que mai que “tothom té un passat”.


Amy Tan, coneguda principalment per la seva obra El club de la Bona Estrella, esdevé una escriptora referent en descriure relacions i conflictes entre mares i filles de cultures i generacions diferents. Darrerament és notícia per la seva última novel·la El valle asombroso (que encara no té traducció en català!).

Un bona lectura per aquest mes d'agost!